GUIA DEL TEMPLE
La parròquia de Sant Miquel té el seu origen en una primera capella, dedicada ja a l’arcàngel, documentada l’any 1209, poc després de constituir-se el primer nucli de població a Molins de Rei. La comunitat cristiana de la nostra vila ha celebrat, doncs, els 800 anys de presència continuada. Era una capella romànica, depenent de Santa Creu d’Olorda, que va ser successivament reformada i ampliada. Erigida parròquia independent l’any 1824, entre els anys 1850 i 1870 es construeix un nou temple, enderrocat totalment l’any 1936. L’església actual, doncs, és totalment de nova construcció a partir de l’any 1940.
Acabada la Guerra Civil, es va encarregar el projecte de construcció del nou temple a l’arquitecte municipal Joan Gumà i Cuevas. Es considera com un dels millors de l’època de la postguerra, ja que li donà tot un signe d’identitat, tant en el disseny interior com en les façanes i el mateix campanar (tot i que van quedar pendents alguns elements decoratius, com les escultures de sants que havien de completar-ne els angles). A l’interior destaquen els mosaics i els vitralls, que li dónen molta llum.
La façana de l’església té una llargària de 29m i una alçada de 14m; pel lateral fa 38’50m de llarg. La planta de la nau central, juntament amb l’absis, fa 47’50m de llargària i 11m d’amplària, i té una alçada de 13’50m. El creuer fa 24’80m d’amplària per 12m de profunditat; la cúpula, de forma hemisfèrica, fa 12m d’amplada i 7’50m d’alçada; el semicercle de l’absis fa 9’45m. La capella del Santíssim fa 12m lineals de llargària per 6m d’ample. El campanar, que en la seva base forma l’entrada principal de l’església, arriba a 40m d’alçada.
El dia 7 de juny de 1942 es va procedir a la inauguració de l’església fins al creuer. El 1944 es va emprendre la construcció del presbiteri, la capella del Santíssim, la sagristia i el campanar. El dia del Corpus de l’any 1945 es va inaugurar la totalitat de l’església.
La decoració de l’església fou confiada a Santiago Padrós i Elias (1918-1971), terrassenc afincat a Molins de Rei, que hi va emprar el procediment de mosaic en petites tessel·les vitrificades, conjugant l’art del seu dibuix amb la tècnica del mosaic. Santiago Padrós té obres arreu del món, entre les quals la decoració de la cúpula de la basílica del “Valle de los Caídos”, a Madrid, i del cambril de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat; l’estil s’inspira en els famosos mosaics bizantins.
Al capdamunt del presbiteri hi ha l’arcàngel St. Miquel, i als costats diverses imatges representen l’Església de la terra (amb alguns personatges reals de l’època, a la dreta, sota la imatge del Vaticà) i l’Església camí del cel (a l’esquerra, sota la imatge de Jerusalem). A la volta de l’arc hi ha els símbols dels 7 sagraments. També segueix la mateixa decoració la cúpula i els 4 àngels que sembla que la sostinguin. Es va inaugurar el 1951.
Amb el mateix estil va decorar la capella del Santíssim, presidida per un Sant Sopar (1953); el frontis de l’altar major, els ambons i les columnes. La intenció inicial era decorar la totalitat de l’església amb mosaics.
L’església té projectats un total de 80 vitralls, dels quals actualment n’hi ha col·locats 73. Els 9 vitralls del presbiteri (5 x 1’25m), dissenyats per Rafael Caseres i construïts per la vidrieria artística Bonet de Barcelona (entre 1945 i 1953), representen en el central la figura de Crist Rei; a la seva dreta els evangelistes (Joan, Marc, Lluc i Mateu), i a l’esquerra grans figures de l’Antic Testament (Moisès, Abraham, David i Elies).
A la cúpula hi ha 24 vitralls (2 x 1m). Hi figuren els patrons de diferents gremis de la vila, que els van pagar, acompanyats de dos àngels a cada costat del sant: Mare de Déu de Montserrat, St. Honorat, St. Albert el Gran, Sta. Maria Magdalena, St. Jordi, St. Carles Borromeu, St. Cristòfol i St. Eloi. Dissenyats i construïts pels tallers Granell de Barcelona (1958).
Els 3 vitralls col·locats al damunt de la porta d’entrada posterior del temple, al costat del presbiteri, tenen al central la figura del Bon Pastor, i als costats les altres dues esglésies històriques del municipi: St. Bartomeu de la Quadra i Sta. Creu d’Olorda (església mare de Molins de Rei). Dissenyats per Jaume Mercader Miret i obrats pels tallers Bonet (1991).
Al parament esquerre del creuer, sobre la capella del Santíssim, hi ha 3 vitralls amb l’escena dels deixebles d’Emaús que evoquen l’Eucaristia. Són de Jaume Mercader Miret i dels tallers Bonet (1992).
Els vitralls laterals estan explicats en fer esment dels altars laterals.
En el centre de la façana principal hi ha els 3 vitralls de Sta. Cecília (6’50 x 1m el central i 5’50 x 1m els laterals), dissenyats per Jaume Mercader Miret i obrats pels tallers Bonet (2007).
Els 10 de la façana (5 a cada costat, representen la Creació, 5’60 x 1,24m), i els 3 de la capella del Sant Crist (5’42 x 1’50m el central i 6’33 x 1’50 els laterals) són del 2015. Disseny Andrea Ortega, tallers Bonet.
La construcció dels altars laterals es va anar fent a poc a poc, segons les possibilitats econòmiques de la parròquia i els donatius. Començant des de l’altar major i al costat esquerre des de l’entrada del temple, trobem:
Altar de la Mare de Déu del Roser. La imatge és de Francesc Juventeny (1959) i els 3 vitralls simbolitzen els misteris del Rosari (el central 6 x 1m, i els laterals 4’50 x 1m), dissenyats i construïts pels tallers Granell. Les mesures dels vitralls dels altars laterals són les mateixes en tots ells.
Altar de Sant Antoni Abat (1953). La imatge és del 1940 i els 3 vitralls del 1995 (Jaume Mercader Miret, tallers Bonet). En els laterals hi ha les imatges de St. Antoni Mª Claret (Joan Cardellà, 1952) i Sta. Llúcia (1947).
Altar de Sant Antoni de Pàdua (1947). Imatge de 1944, i 3 vitralls dissenyats per Ramon Rogent i construïts per tallers Bonet (1947). En els laterals hi ha les imatges de St. Josep Oriol i St. Vicenç de Paül (1955).
L’últim altar que queda al costat de la sortida lateral del temple és el que es va instal·lar a la sala d’actes de la Joventut Catòlica quan es va utilitzar com església provisional acabada la Guerra; provenia dels béns salvats per la Generalitat. Traslladat a la nova església, va ser altar major provisi-onal (1942), després va passar a l’altar de la Mare de Déu de Montserrat, i des del 1996 és en aquest emplaçament, on falten els 3 últims vitralls.
Al costat dret, al creuer, hi ha l’Altar de la Puríssima, amb la imatge de 1951 i 3 magnífics vitralls, els més grans del temple (7’50 x 1’75m el central i 6’20 x 1’75m els laterals), obra de Jaume Mercader Miret i dels tallers Bonet (2000); representen la cita del llibre de l’Apocalipsi 12,1.
Altar de la Sagrada Família, amb talla de Francesc Juventeny i 3 vitralls dissenyats i construïts pels tallers Granell (1959).
Altar de Sant Isidre, amb talla de Joan Cardellà (1944) i 3 vitralls amb escenes de la vida del sant, també són dels tallers Granell.
Altar de la Mare de Déu de Montserrat, amb imatge del 1947 i 3 vitralls, dissenyats per Mª Pilar de Ahumada i construïts per tallers Bonet (1996).
Altar del Sant Crist i de la Mare de Déu del Dolors. Està presidit per les imatges del Sant Crist (1939) i de la Dolorosa (Joan Cardellà, 1943). També hi ha la pica baptismal de l’antiga església de Sant Miquel, un quadre amb dibuixos sobre el Baptisme de Jesús de Josep Mª Madorell, i la reproducció de la taula central del retaule gòtic de Sant Bartomeu (2013). El 2015 s’hi van col·locar els nous vitralls (explicats en el seu lloc).